"
Projèctes de venir, l’an que ven ò l’an d’après, ò l’an d’après l’an d’après, eca...
Despuei que foguèt publicat lo libre-CD de Victor Gelu, l’Ostau a per amira d’anar mai avans dins aquesta dralha, en contunhant aqueu trabalh de valorisacien de la lenga e de la cultura d’òc, aprofiechant dau malhum e deis energias que foguèron mesas en plaça a n’aquela escasença. Aquí vos presentam totei lei projèctes que siam a li trabalhar subre, a l’espèra de vos n’en posquer dire mai...

S’agís de revirar e d’asatar en occitan la pèça de teatre "Lusistrata" d’Aristofane, poèta grègo de l’Antiquitat, conoissut per sei comèdias famosas dins la Grècia Antiga. Partent dau tèxte francés (traduccien, asatament, montatge) escrich per Joan-Pèire Queyroy per l’escòla deis arts dramaticas dau Teatre Nacionau d’Estrasborg, l’Ostau si prepausa de donar una versien occitana de l’òbra. Es un projècte de tria : amé la sabor e la vitalitat de la lenga occitana, tornar de colors, de prefums, de gaubi au poèta comic lo mai grand de l’Antiquitat miegterranenca.